Conclusions 2.2.

En conclusió el que es podria dir és que hem de considerar l’alumne com el protagonista dels seus aprenentatges per tal que aquest aprenentatge sigui constructiu i significatiu per a ell.


Els rols de mestre i d’alumne han canviant, i hem de ser conscients del que aquest aspecte suposa. Ja no són els mestres els que transmeten coneixements, sinó que són els que posen a l’abast dels aprenents tots els recursos que necessiten per tal que ells i elles per si mateixos/es vagin construint i ampliant els seus esquemes de coneixement, així com fent un canvi de models cognitius.


Els mestres no instruïm sinó que acompanyem els alumnes en tot aquest procés d’ensenyament – aprenentatge.


En tot aquest procés de construcció de coneixements, tal i com s’il•lustra al meu cas les TIC juguen una part fonamental per moltes raons:

- Promouen l’activitat de l’alumne, és a dir, els infants davant d’aquesta tecnologia són part activa en el procés d’aprenentatge, són conscients dels processos que han de seguir i responsables dels resultats obtinguts.


- Donen l’oportunitat d’adaptar noves idees als coneixements previs d’una manera engrescadora, motivadora, etc.


- Tot i que l’aprenentatge i reconstrucció de models mentals és a nivell individual, la col•laboració amb els altres és fonamental per tot el que pot aportar cadascú a nivell individual i a nivell de grup. Es treballa dintre d’una comunitat on les tecnologies també poden fomentar aquest treball de col•laboració entre els diferents membres.


- Aporten eines i recursos perquè de manera activa i intencional s’aconsegueixi un objectiu.


- Et poden fer partícip d’una comunitat, on de la seva interacció social es promou la construcció d’un coneixement.


- Formen part del context i de la societat actual en la que es troben immersos els alumnes, i per tant del seu entorn d’aprenentatge.


- Són eines, entorns, etc. que faciliten la reflexió dels aprenents.


Davant d’aquesta reflexió i en relació amb als models d’experiències, podria dir que he après molt dels casos dels companys i d’una manera significativa, ja que posicionant-me com aprenent i tal i com s’esmenta anteriorment en el procés de construcció de coneixements on les TIC tenen un paper rellevant, la interacció amb aquest teixit d’experiències (KITE i companys) juntament amb aquestes tecnologies han interactuat en el meu procés de construcció de coneixements.


Per una part perquè l’aportació dels casos m’han servit com a substituts d’experiències directes; per una altra perquè desperta la part cognitiva memorística, (recordant casos o situacions similars), i per últim, perquè a partir de la interacció amb aquests nous models m’han fet reestructurar el meu model inicial per tal d’ampliar-lo amb nous coneixements i continguts.


Després d’aquesta reflexió, puc dir que el meu aprenentatge ha estat totalment constructiu i significatiu, ja que a partir de tot al que es fa menció anteriorment, soc capaç de poder traslladar aquest aprenentatge a una altra situació on em sigui requerit.